Ara és l'hora, catalans

Commemorem una derrota, ho sabem, però l'11 de setembre del 1714 no va ser la fi de res, sinó l'inici d'una nova etapa, una etapa que va comportar la pèrdua de les llibertats i la voluntat borbònica d'esborrar la nostra llengua i els drets que ens havíem donat. Aquell món en el qual Catalunya es va donar un parlament i, com deia Pau Casals, unes nacions unides, es va acabar amb la derrota militar, però va ser l'inici d'un procés de resistència en el qual hem conservat la llengua i la voluntat de ser. De ser què? Com deia Gaziel, sabem que som un albercoc perquè som albercocs i no préssecs. Doncs això, som i serem. I ara és l'hora!