L'APUNT
El cec i el llest
“Quan vaig escoltar Pere Navarro afirmant que no hi pot haver veus discordants dins del PSC vaig entendre que m'estava demanant que plegués.” I ha plegat. Amb 34 anys, Núria López ha estat alcaldessa de Campdevànol, ara és portaveu del PSC en aquest municipi, ha format part de la llista al Parlament i és un referent en el socialisme ripollès. I el PSC l'ha deixat escapar. Joventut, noves idees, futur, renovació. Tot això és el que representen Núria López i tants d'altres que acabaran estripant el carnet. Un mal ancorat en el PSC, que perd talent per tots costats, però que, no ens enganyem, s'escampa arreu. Com els costa a alguns fer passos enrere perquè d'altres puguin córrer endavant. Per ells, escoltar i aprendre de la discordança és pitjor que un mal de ventre insuportable. I mentre continuen cecs, emborratxats de personalisme, farts d'un poder efímer que es pensen que és perpetu, d'altres són llestos i obren portes a l'aptitud, a la creació, a l'enginy, a la modernitat, a la confrontació d'idees. I ens costarà més o menys, però, al final, hem d'aconseguir que no s'imposi la visió del cec, sinó la del llest. I que entenguem que, com deia aquell, no és només política, estúpid!