Protecció limitada del consumidor
L'any 2013, el Tribunal Suprem espanyol va determinar que les clàusules sòl associades als crèdits hipotecaris eren abusives i les va anul·lar a partir de la data de la sentència. Ara, la justícia europea ha estès aquesta anul·lació fins al 2009, que és l'any en el qual el principal índex de referència, l'euríbor, va experimentar una forta davallada. Com que les clàusules sòl eren superiors a aquesta taxa, van actuar de limitador, i milers d'usuaris dels préstecs van veure que no se'n beneficiaven. Llavors van iniciar el tràmit judicial, amb el resultat ja conegut. A les entitats afectades, la resolució els costarà un total de 7.500 milions.
El cas de les clàusules sòl, però també d'altres –com el de les preferents–, demostren que en els anys de la bonança econòmica els consumidors no rebien prou informació –si més no prou intel·ligible– sobre el producte que estaven contractant o adquirint. En els últims anys, la transparència i la informació han millorat molt, però les deficiències del passat demostren que les autoritats monetàries espanyoles no actuaven amb prou diligència en la protecció del consumidor.
Ha estat la unitat dels consumidors i el no conformar-se amb una situació que consideraven abusiva el que ha posat fi a una pràctica lesiva per als seus interessos. El fet que la justícia europea hagi actuat de manera clara en la protecció dels seus ciutadans farà molt més per estendre la idea d'Europa entre ells que no tots els discursos i actes oficials que s'organitzen. Dit això, encara queda molt de camí per recórrer. Europa ha d'adoptar una posició més activa. Al consumidor se l'ha de protegir preventivament, perquè no es vegi obligat a anar als tribunals a buscar empara.