Un PSOE amb debat i sense líder
El debat de les primàries del PSOE es va convertir ahir en la retransmissió en directe de l'agonia d'un partit sense líder. Lluny de mostrar la solidesa dels pretendents, la confrontació d'idees dels tres candidats va degenerar en una exposició de bones intencions que tampoc va poder maquillar la tírria que es tenen els dos caps de cartell amb més possibilitats. Susana Díaz i Pedro Sánchez no es poden ni veure i, enmig d'aquesta confrontació amb prou feines continguda, la figura del tercer en discòrdia, un Patxi López equidistant, resultava tan entranyable com sobrera. Al final va quedar clar que diumenge vinent els militants hauran de triar entre una candidata que representa l'abstenció que va permetre al PP mantenir-se en el poder i un candidat que representa la derrota electoral més dura dels últims anys. El dilema, doncs, no pot ser més desmobilitzador.
Els tres candidats tampoc van poder dissimular la incomoditat que els provoca la qüestió catalana, que va ocupar el primer bloc del debat, tot i la insistència amb què López proclamava que per ell es tracta d'un tema “accessori”. En aquest sentit, Sánchez va ser l'únic que va fer una tímida i confusa defensa del caràcter plurinacional de l'Estat i també del seu plurilingüisme; però, tal com pretenien els altres dos oponents, el tema va tenir poc recorregut. Segurament per als militants que seguien el debat tampoc resultava gaire estimulant sentir com els aspirants certificaven la gravetat de la situació interna. “Estem dividits i enfrontats”, deia López; “som en terra de ningú”, reconeixia Sánchez; “hem de recuperar els senyals d'identitat”, hi afegia Díaz, incapaços d'evitar que el pessimisme s'apoderés d'uns discursos més resignats que electorals.