Oportunitat per reparar els errors
Els experts i els economistes han certificat el que ja fa anys que se sap a Catalunya i al País Valencià: que el corredor mediterrani és un instrument imprescindible no només per a l’economia del territori, sinó també per evitar-ne l’estancament. Les bones infraestructures són la condició necessària per impulsar les exportacions i atraure les inversions. Si a això hi afegim que Catalunya, tot i no tenir enllestida aquesta infraestructura, ja s’està revelant com un país molt dinàmic, retardar –com està passant– la consecució d’aquesta via és una actitud irresponsable. Si Catalunya no fos un territori sinó una empresa, el responsable de la planificació d’infraestructures ja hauria estat acomiadat mil vegades.
Però l’Estat espanyol es mou per altres interessos. Uns interessos aliens al que diuen els experts i els economistes. Uns interessos que porten al fracàs. En la història ferroviària del segle XIX es van cometre grans errors. Un d’aquests errors, i no menor, és el model radial, centralista i centralitzador: tot ha de passar per Madrid. Fins al punt que alguna línia que uneix la capital d’Espanya amb la costa també es considera corredor mediterrani. El govern espanyol ha après la lliçó de la història? Apostant pel corredor, que no passa obligatòriament per Madrid, ho demostraria.
El govern espanyol, per boca de Julio Pérez-Pomar, ha assegurat que el corredor estarà llest a finals del 2019. És a dir, uns mesos abans del que va prometre Mariano Rajoy. El fet que ara el govern espanyol rescindeixi les obres de dos trams d’aquesta obra, sumat a la història recent del corredor, fa esperar retards. El prestigi del govern espanyol en matèria de compliments tornaria a quedar rebregat un altre cop.