Opinió

Raimon, l’adeu a tot un símbol

Raimon dirà avui adeu a més de cinquanta anys de carrera i oferirà el que serà el seu últim concert al Palau de la Música Catalana, un marc on ha actuat en nombroses ocasions i que ha triat per acomiadar-se del públic a poc a poc durant tots els caps de setmana d’aquest mes de maig. Raimon, que ara té 76 anys, deixa els escenaris en plenitud artística, de veu i d’interpretació musical, com si no hagués passat mig segle des del seu debut, l’any 1962 a Castelló, davant uns Setze Jutges que van quedar ben impressionats per la força d’aquell jove. Des de llavors, el cantant ha estat protagonista d’un recorregut musical de gran categoria, amb nombroses cançons que ja formen part de l’imaginari col·lectiu i de la història dels Països Catalans. Una carrera que també ha estat tot un compromís amb el país i amb les llibertats. Durant la dictadura franquista, quan Raimon es va jugar sovint la pell desafiant el règim, i també durant els anys de la democràcia, quan el cantant no ha dubtat a posar-se sempre al costat de la defensa dels drets més elementals.

Raimon ha fet també una tasca molt important a favor del català, i ha deixat en evidència les fal·làcies més burdes sobre la unitat de la llengua i, sobretot, ha donat a conèixer un patrimoni literari que, sense ell, avui sens dubte seria molt més desconegut. Ens referim, evidentment, a la difusió i popularització que ha fet de poetes com ara Ausiàs March o Salvador Espriu, entre molts d’altres.

El cantant de Xàtiva tindrà també el comiat que es mereixia en un àmbit nacional, ja que TV3 emetrà, finalment, el seu darrer concert aquesta nit en horari de màxima audiència. Un adeu que la cadena pública no podia obviar de cap manera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.