Cal que la UE estigui ben desperta
No figurava de manera explícita en l’agenda de la trobada, però aquest és un dels punts clau sobre els quals ha tractat la cimera de líders de la Unió Europea: la crisi de lideratge superada per França ha de traduir-se també en un enfortiment de l’eix francogermànic. Només consolidant aquesta aliança es podrà fer front al ‘Brèxit’ i als altres desafiaments que en aquests moments hi ha damunt el tauler europeu. Tal com va constatar-se durant les diferents sessions de la cimera, però, aquesta determinació necessitarà combinar el rigor amb la capacitat de somiar.
Durant la campanya de les eleccions presidencials, segurament Emmanuel Macron no podia ni tan sols somiar en uns resultats tan favorables, confirmats a continuació en unes legislatives que li han proporcionat una majoria còmoda per desplegar un programa transversal, integrador i ambiciós. Aquesta és l’empenta que la cancellera alemanya, Àngela Merkel, necessitava per poder assumir un colideratge que, a més, s’enfronta si no a un enemic, sí a un adversari imprevisible: Donald Trump.
Malgrat els esforços a l’hora de projectar una imatge d’optimisme, la incertesa sobre el futur de la UE ha resultat indissimulable en els discursos tant del president del Consell Europeu, Donald Tusk, com del mateix president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ambdós disposats a fer marxa enrere si la Gran Bretanya reconsidera el ‘Brèxit’. “Podeu dir que soc un somiador, però no soc l’únic”, va dir Tusk. Somiar és de franc, però la seguretat dels ciutadans comunitaris i l’acolliment dels refugiats que truquen a les nostres portes són dos temes que obliguen els nostres governants a estar ben desperts.