L’impuls del català a la Justícia

L’infrautilització del català a l’administració de justícia continua sent una realitat, molt allunyada de la de l’ús social de la llengua. Passen els anys i, malgrat els esforços del govern per impulsar l’ús del català entre jutges, fiscals, lletrats de l’administració, funcionaris i també advocats, la situació no millora. L’any passat no va arribar al 9% el nombre de sentències dictades en català, percentatge semblant als registrats en els darrers anys i molt lluny del 18% que es va assolir l’any 2006.

Que el coneixement del català sigui considerat un mèrit i no un requisit per exercir a Catalunya juga en contra de la llengua pròpia, com també el fet que la majoria de jutges i fiscals provinguin de fora. No s’ha d’oblidar que són els jutges els que marquen la llengua de treball. Això fa que el castellà continuï sent la llengua habitual de la Justícia, i és responsabilitat de tots els implicats trencar aquesta inèrcia, tant dels professionals de l’administració de justícia i els advocats, com dels ciutadans i també del govern. Precisament el Departament de Justícia ha posat en marxa, en els darrers anys, incomptables iniciatives per incentivar l’ús del català, amb més o menys èxit, i no defalleix en el seu intent de capgirar la situació. Actualment hi ha 1.500 funcionaris inscrits en cursos de català, xifra que demostra que ha interès per aprendre i atendre el ciutadà en la seva llengua.

La realitat és que el marc jurídic actual no facilita que l’ús del català en l’àmbit de la justícia s’equipari a l’ús social. Serà només quan el coneixement del català sigui un requisit que la situació s’invertirà i el català serà la llengua de la Justícia. Aquest és un dels reptes de la futura Catalunya independent.