El català al TC, encara

El mateix dia que es presentava en públic la llei que empara el referèndum del primer d’octubre, el Tribunal Constitucional emetia diverses sentències que limiten el català, bé anul·lant articles de quatre normes o bé indicant clarament en quin sentit han de ser interpretats perquè s’ajustin a la Constitució Espanyola. L’alt tribunal considera, per exemple, que no es pot imposar que la meitat de les pel·lícules que s’exhibeixen a Catalunya estiguin doblades o subtitulades en català, i que amb el 25 per cent ja n’hi ha prou. Considera inconstitucional que els immigrants, abans de rebre formació en espanyol, la rebin en català. I també aigualeix l’obligació de ser atès als comerços en la llengua catalana.

Tota aquesta normativa prové de l’època del tripartit. Com en altres ocasions, el Tribunal Constitucional s’ha pres el seu temps. Com en altres ocasions, s’ha pronunciat a instàncies del Partit Popular, una formació que després diu que no entén per què és residual a Catalunya ni per què cada dia hi ha més persones que volen que els retornin el seu país. En tindria prou reflexionant sobre l’ús del Constitucional com a mitjà de relació amb Catalunya perquè ho entengués.

Interpretacions sobre la decisió del TC n’hi ha de tots colors. Els adversaris de la nostra llengua encara consideren que són unes sentències toves. La realitat és tota la contrària. Però el debat no és aquest. El debat és fins a quin punt un tribunal està acreditat per derogar lleis que protegeixen la nostra llengua i que han estat aprovades per un Parlament sobirà. Però aquest és un debat que, en l’àmbit de la república, quedaria superat del tot. Catalunya decidirà llavors com i de quina manera s’han de regular les llengües, d’acord amb els interessos dels ciutadans.