Un pla contra els refugiats
Tot i que els ministres de l’Interior de la Unió Europea ho han vestit com un intent de coordinar i millorar l’atenció als refugiats, el darrer paquet de mesures adreçat a les ONG amaga la inconfessable intenció de frenar una riuada humana que des del gener ja ha superat les cent mil persones. El pla va tenir una primera part amb l’acord establert amb el govern turc per tal que estrangulés la frontera i reduís d’aquesta manera les opcions dels refugiats que volen arribar després a Grècia o Itàlia i fer el salt al continent. Consumada aquesta primera part, ara es tracta de posar tota mena d’impediments a les ONG per tal de desmotivar encara més els nous refugiats.
L’excusa sembla perfecta: si es permet l’acció indiscriminada de les entitats solidàries sense cap control governamental, s’incentiva l’arribada de més refugiats i de retruc es fa el joc a les màfies que trafiquen amb les persones. L’argument, però, conté una evident càrrega cínica. Si el que de debò preocupa és l’existència de les màfies, el que convé és combatre aquesta activitat criminal. Això sí que seria protegir les persones que fugen de l’horror de la guerra i la fam, i que es juguen la vida durant el trajecte.
La gestió de la crisi dels refugiats ha posat de manifest la pitjor versió de la UE, incapaç de donar una resposta conjunta a aquest desafiament i de mostrar-se conseqüent amb els seus principis fundacionals. D’ençà que el drama va començar a adquirir proporcions preocupants hem vist com s’aixecaven tanques, com es bastonejava innocents i com els governs més insensibles impulsaven legislacions vergonyoses. I sobretot hem vist ONG que omplien el buit que deixaven les autoritats.