Un buit difícil d'omplir

La prematura mort, dilluns, als 56 anys, de l'historiador Pere Anguera deixa un buit difícil d'omplir en la vida cívica i cultural del seu Reus natal i en la historiografia catalana i espanyola. Anguera, patriota i reusenc de pedra picada, deixa una llarga obra plena de rigor i erudició sobre la Catalunya del XIX, especialment del carlisme i dels orígens del catalanisme polític. A la seva faceta d'historiador cal agrair, entre moltes altres coses, els esforços que va esmerçar per trobar complicitats amb historiadors i intel·lectuals espanyols, convençut com estava que el coneixement de la història, i no pas els estirabots polítics i mediàtics, és una bona fórmula perquè Espanya entengui Catalunya. Anguera va madurar de manera paral·lela al progressiu prestigi que anava adquirint com a historiador, de la mateixa manera que va ser capaç de bastir una obra d'interès nacional a partir de les seves primers produccions molt centrades en l'àmbit local. Referent clar de noves fornades d'historiadors, per a Reus, i també per al país, va ser un luxe poder comptar amb un intel·lectual de la seva talla, generós a l'hora de dispensar els seus coneixements i sempre crític amb l'estultícia.