Manifestació que cal escoltar
Centenars de milers de catalans van tornar a mostrar ahir la seva solidaritat amb les víctimes dels salvatges atemptats de Barcelona i Cambrils en dues manifestacions massives, una a la mateixa capital catalana i l’altra a Ripoll, que es va viure amb un sentiment molt especial. Els manifestants van tornar a cridar, com ja han fet altres vegades, contra el terrorisme, però no només. La concentració es va convertir en una continuïtat de les grans manifestacions catalanes contra la invasió de l’Iraq i de rebuig als atemptats de l’11-M a Madrid, és a dir, en un clam contra la guerra i el tràfic d’armes com a elements clau en l’origen del terrorisme que atemoreix el món. La manifestació va reunir una gran quantitat de polítics de tots els colors; i molts d’ells, i especialment el rei Felip VI, van ser rebuts amb xiulets. Aquest és un element que hauria de fer reflexionar: els polítics i el monarca no tenen gaires ocasions de copsar –de veritat i no en trobades preparades– què passa al carrer. I si el que passa és que els xiulen, doncs cal reflexionar-hi.
La gran concentració d’ahir ha de ser només un punt i seguit. Un cop desarticulada la cèl·lula terrorista cal entrar de ple en la reflexió del que ha passat. Però no per utilitzar els possibles errors contra l’adversari polític, sinó per evitar que torni a passar. La feina policial ha estat molt important durant la crisi i ho ha de ser en un futur perquè els atemptats els eviten les feines d’intel·ligència més que les pilones, però no pot ser la feina primordial. Cal reflexionar i analitzar què ha fallat o què cal millorar en l’àmbit de l’educació, de la convivència, de l’urbanisme –com estan els nuclis antics de ciutats com Ripoll?–, de la feina, etcètera, perquè tragèdies com aquesta no tornin a passar.