Vells fantasmes econòmics deixen pas a altres de nous

Tot i la incertesa econòmica amb què hem començat l'any, el 2009 s'ha acomiadat amb un combinat d'indicadors que fan pensar que ja no baixem pel pendent de la crisi a la mateixa velocitat. El primer indicador fa referència a l'atur. El nombre de treballadors sense feina va tornar a augmentar el desembre passat –més a Catalunya que a la resta de l'Estat–, però la destrucció de llocs de treball ha moderat el seu ritme, fins al punt que a finals del 2010 segurament es començarà a generar nova ocupació. El segon indicador fa referència a la capacitat d'estalvi de les famílies, que en el conjunt de l'Estat s'ha situat en el 14,1 per cent de la seva renda, una xifra rècord producte d'una suma de circumstàncies, entre les quals hi ha la disminució del cost de la vida i la corresponent repercussió en la baixa en les hipoteques, però també una actitud de prudència de part dels consumidors, que han abandonat l'alegria amb què en èpoques anteriors gestionaven les despeses domèstiques. El tercer indicador correspon a l'índex de preus al consum (IPC), que segons la taxa harmonitzada de la inflació, que precedeix la publicació de la taxa espanyola i que mesura la situació en el conjunt dels països de la zona euro, haurà tancat l'any al 0,9 per cent. La xifra, el nivell més baix des del 1997, allunya definitivament el fantasma de la deflació, un tecnicisme que la crisi ha popularitzat i que plantejava la possibilitat que la contenció de la despesa i la congelació dels preus acabessin paralitzant del tot l'activitat econòmica. Ara, però, el fantasma arriba amb un altre tecnicisme: l'estanflació. L'Estat espanyol no ha sortit encara de la recessió i, si l'IPC es disparés, l'escenari seria aquest: estancament més inflació.