Opinió

Cas Palau: l’esperada sentència

Vuit anys i mig després que esclatés el cas del Palau de la Música, l’Audiència de Barcelona ha fet pública la sentència que condemna, en primera instància, els responsables de l’espoli d’aquesta institució, considerada un dels pilars de la cultura catalana. Com era d’esperar, la sala ha imposat penes de presó a Fèlix Millet, Jordi Montull i Gemma Montull en considerar provat que van crear un entramat per desviar fons per al seu enriquiment personal i per pagar comissions il·lícites a CDC provinents de donacions de la constructora Ferrovial a canvi de concessions d’obra pública, delicte pel qual condemnen a presó l’extresorer de la formació Daniel Osàcar i ordenen a Convergència retornar els 6,6 milions d’euros que hauria cobrat il·lícitament.

El cas Palau, però, no està ni molt menys tancat. Caldrà esperar que el Tribunal Suprem resolgui els recursos anunciats pels condemnats, que s’han beneficiat d’una rebaixa de les penes pel retard amb què s’ha celebrat el judici. Aquesta dilació indeguda també ha resultat beneficiosa per als dos directius de Ferrovial, que han evitat la presó en haver prescrit els delictes que se’ls imputaven. L’efecte pervers de la ja endèmica lentitud de la justícia, que en aquest cas s’ha allargat fins a vuit anys i ha tingut fins a cinc jutges instructors.

L’Audiència ha condemnat CDC per finançament irregular, una conducta reprovable en qualsevol formació política. Els antics responsables de la formació no han deixat d’insistir que no hi va haver adjudicacions irregulars i que ja han assumit les responsabilitats polítiques. En espera del que determini el Suprem, és d’esperar que aquests comportaments no es repeteixin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.