Opinió

Inici excepcional al Parlament

El Parlament de Catalunya va iniciar ahir una nova legislatura que, pel que es va veure ja el primer dia a la cambra, serà del tot excepcional. Una excepcionalitat marcada per l’absència del president de la Generalitat i del seu govern, destituït per l’Estat i amb els seus membres a l’exili, a la presó i d’altres en llibertat condicional. Tal com va recordar el president de la mesa d’edat, Ernest Maragall, ni l’any 80 hi va faltar el president Tarradellas, que va enllaçar la nova legalitat amb la republicana. Tampoc hi eren ahir presents vuit diputats escollits el 21-D, set d’ells membres del govern legítim que van haver de viure la sessió des de l’exili o des de la presó. Una greu deficiència democràtica que només es va arreglar, en part, amb la valenta decisió de la mesa d’edat de permetre als diputats empresonats de delegar el seu vot.

D’altra banda, com no podia ser d’altra manera vistos els resultats electorals, la majoria independentista va imposar-se en les votacions d’ahir. De res van servir a l’oposició unionista els intents d’aprofitar les absències forçades per capgirar la voluntat popular i, com no podia ser d’altra manera, la cambra va escollir un president independentista, Roger Torrent, i una mesa amb majoria sobiranista.

Torrent, en la seva primera intervenció, va optar per un to conciliador –un guant que va menysprear amb arrogància l’oposició de Ciutadans–, però no va oblidar-se del que ha de ser l’objectiu primordial de la cambra en aquest moment: recuperar el control de les institucions catalanes, furtat per un govern espanyol que, com justament havia reconegut minuts abans Ernest Maragall, només busca “derrotar, imposar, humiliar i castigar”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.