Estratègia contra el diàleg polític
L’oposició política espanyola i part del mateix PSOE que governa l’Estat van demostrar ahir, amb la seva reacció totalment desmesurada a la proposta d’incloure un relator en les converses entre el govern català i l’espanyol, que difícilment obriran mai la porta a les demandes de diàleg i negociació que fa temps que es proposen des de Catalunya. Les frases gruixudes dels dirigents de l’oposició –el líder del PP, Pablo Casado, va arribar a titllar Pedro Sánchez de president “il·legítim”, talment com s’ha fet amb el president veneçolà Nicolás Maduro, i el de Cs, Albert Rivera, va parlar d’“humiliació” i de “vergonya”– són la clara demostració del poc nivell de tolerància democràtica de les seves formacions polítiques i denoten també que els mou més el clima preelectoral que no pas la voluntat de resoldre el conflicte a Catalunya.
És molt greu que l’oposició, amb el PP i Cs al capdavant –la ultradretana Vox no va trigar a afegir-s’hi–, tanqui directament la porta a uns moviments absolutament incipients com els que hi ha hagut entre els governs català i espanyol en via de desenvolupar un diàleg polític. La convocatòria de manifestacions al carrer o les sorprenents crides a la “rebel·lió” del líder del PP a Catalunya confirmen que ni populars ni ciutadans volen treballar per una solució negociada. Més aviat tot el contrari, sembla que empenyin la part catalana a vies que ha demostrat rebutjar.
En aquest context el president Sánchez, molt qüestionat pel seu mateix partit, ha de ser valent i no només quedar-se en aquestes primeres passes. Cal que demostri altura de mires, visió democràtica, acceleri i plantegi solucions per un diàleg efectiu.