26-M: ara, el repte europeu i municipal
A Catalunya, les urnes s’han convertit en el principal instrument de l’independentisme per mesurar la seva força i fer front a l’Estat espanyol. Fins ara amb un vigor considerable malgrat la brutal repressió, com es va demostrar el 21-D o el 28-A. Ara, les eleccions del 26-M han agafat el relleu en el trepidant cicle electoral. Les municipals, les més pròximes al ciutadà i més arrelades al territori, visualitzaran la implantació al conjunt del país de cada força política.
L’independentisme és fort als municipis –en totes les seves expressions, que van des d’ERC fins a JxCat passant per la CUP i les candidatures de Primàries– i pot governar una immensa majoria dels ajuntaments. I no es pot oblidar que el municipalisme ha estat un element fonamental en la reivindicació de l’Estat propi. Oposadament, les municipals poden certificar la difícil implantació que té a Catalunya la dreta unionista, que va de Cs a Vox passant pel PP, tal com ja es va reflectir el 28-A. I el PSC pugnarà per mantenir els seus feus, especialment a diverses ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, o a Tarragona i Lleida, tot mirant d’aprofitar l’onada de les generals. I la batalla de Barcelona, per descomptat, serà cabdal. Assolir l’alcaldia de la capital del país seria per a l’independentisme una indubtable plataforma de consolidació del lideratge nacional i de projecció global, mentre que els comuns es jugaran bona part del seu capital polític al manteniment de Colau com a alcaldessa.
Quant a les europees, resulta evident la forta projecció internacional que pot tenir l’elecció com a eurodiputats de Carles Puigdemont, a l’exili, i Oriol Junqueras, com a pres polític. Tot plegat, fa evident que les del 26-M tornen a ser a Catalunya molt més que unes eleccions.