Opinió

El model de cohesió social en joc

Tenim tants fronts oberts com a país, i de tal magnitud, que ens podria semblar que el de la llengua, el de la davallada de l’ús social del català, és menys important i el podem deixar per a més endavant. Greu error. És una qüestió nuclear per al model de cohesió social, com encertament han advertit els responsables de la Plataforma per la Llengua arran dels resultats de l’estudi que acaben de presentar. Les xifres que ens aporta aquest informe són clares. Només el 24,3% de les converses entre adolescents i joves als patis de les escoles i instituts de zones urbanes són en català. Una mitjana que resulta del 35% de converses en català als centres de primària i del 14,6% als de secundària. L’ús del català en el temps de lleure escolar baixa a més de la meitat de primària a secundària. Cau en picat. Preocupant.

L’estudi s’ha fet a partir de l’observació del comportament de 750 alumnes de 50 escoles i instituts dels 35 municipis més poblats de Catalunya. El mètode, inèdit, resulta més fiable que el de l’enquesta. La fotografia que ens mostra contradiu la tesi que no cal preocupar-se per la salut del català i de la seva pervivència. Més enllà de les dades, que ens han de posar en estat d’alerta, resulten demolidores algunes de les reflexions i conclusions que n’extreuen els autors. Els joves i els adolescents van abandonant el català perquè no el perceben com una llengua útil i atractiva, conclou el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder. Les causes són múltiples, diverses i venen de molt lluny. De repressió i pressió externa, però també de mala gestió pròpia, individual i col·lectiva. Després del diagnostic, cal actuar per revertir la situació, com proposa la Plataforma per la Llengua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.