Un discurs decebedor

La primera jornada de la sessió d’investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol ha estat clarament decebedora. El seu discurs de dues hores llargues obviant cap referència al conflicte polític, social i institucional amb Catalunya revela la seva falta d’ambició i coratge per superar aquesta crisi d’Estat amb alguna cosa més que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, les pròximes sentències judicials contra el procés d’autodeterminació i l’autocomplaença amb l’Espanya autonòmica del ‘cafè per a tots’, el finançament injust, les competències insuficients, el dèficit fiscal crònic, la recentralització periòdica i la usurpació de la sobirania a tots els catalans. En vista d’això, resulta difícil albirar les motivacions dels partits que formen la coalició de govern a Catalunya, JxCat i ERC, per facilitar la investidura i una legislatura amb aquests horitzons.

Pedro Sánchez no només s’ha presentat al debat de la seva investidura sense un discurs clar en aquesta qüestió rellevant, també sense un acord de govern si més no embastat amb Podem, l’única formació disposada a negociar una proposta de govern de progrés estable per a aquesta legislatura. Queda temps, però l’extrema dificultat del candidat i del PSOE per arribar a un acord substancial amb el seu únic aliat és tan culpable del bloqueig institucional com els discursos barroers i enrocats dels principals líders de la dreta, Pablo Casado i Albert Rivera. La seva proposta de reforma constitucional antibloqueig és un menyspreu a qüestions més rellevants després de 40 anys de Constitució, sobre corrupció, regeneració democràtica, protecció de drets i llibertats, estat del benestar, el conflicte territorial o la politització del sistema judicial i el mateix Tribunal Constitucional, per posar alguns exemples.