Nova operació policial a Catalunya
Catalunya es va despertar ahir amb una nova operació de la Guàrdia Civil i l’Audiencia Nacional, amb deu escorcolls en cinc localitats del Vallès i nou detinguts, que la policia relaciona amb els CDR i l’independentisme, als qui s’acusa de rebel·lió i terrorisme. Caldrà esperar el resultat final d’aquest episodi, però la situació no és nova, ni sorprenent. Tant el context de repressió policial i judicial, com els precedents de Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, als qui es va atropellar amb acusacions de terrorisme, rebel·lió i sedició abans de deixar-ho en una acusació per desordres públics, obliguen a ser molt escèptics amb aquesta nova operació que implica l’Audiencia Nacional i el Ministeri de l’Interior.
El principal problema de l’Estat espanyol és que el sobiranisme, que posa en qüestió i en risc la unitat d’Espanya, és un moviment democràtic, pacífic i massiu, majoritari a Catalunya i, per tant, difícil de combatre en democràcia. La resposta a aquesta dificultat ha estat l’estratègia persistent –i gens innocent– de criminalitzar el moviment independentista català relacionant-lo amb la violència i el terrorisme, de manera que l’Estat tingui coartada per reprimir i liquidar l’amenaça a l’‘statu quo’ amb la policia i el sistema judicial.
L’operació policial d’ahir, grandiloqüent en les dimensions del dispositiu i en els càrrecs formulats, forma part també del preludi a la sentència del Tribunal Suprem i a la reacció popular i institucional que pugui generar, com també en formen part les declaracions de Pedro Sánchez qualificant fa uns dies aquesta reacció com una “amenaça” per a Espanya, la contínua presència en els missatges de l’article 155 o les paraules del ministre Marlaska ahir anunciant l’arribada preventiva a Catalunya de més policia espanyola.