Opinió

La segona part del judici farsa

Han fet falta només tres setmanes per constatar que el judici contra la cúpula del Departament d’Interior i el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, per la seva participació en l’1-O no és més que la segona part del judici farsa que es va celebrar des del 12 de febrer de l’any passat, dimecres farà un any, contra els líders independentistes. Aquell judici al Tribunal Suprem no va ser res més que l’exemplificació de la venjança dels aparells de l’Estat contra els independentistes per l’èxit, des del punt de vista de l’organització i la participació, del referèndum de l’1-O, una venjança ordenada pel cap d’estat en el seu discurs del 3-O. Com va passar en els mesos que va durar el judici al Tribunal Suprem, en aquestes tres primeres setmanes ja hem sentit els fiscals convertir meres conjectures en proves o llançar diatribes de caràcter estrictament polític. Els atestats en què es basa l’acusació estan plens, com ja es va denunciar i evidenciar en el judici del Suprem, d’especulacions, incorreccions i deduccions estranyes. Aquesta mateixa setmana s’ha intentat fer servir de prova el cas d’una investigació de la Guàrdia Civil contra uns mossos de Lleida que, al parer de l’acusació, mostraria la connivència de la línia de comandament dels policies catalans. Aquesta investigació ha estat arxivada a Lleida per falta de proves.

Tot i això, la sensació que la sentència està escrita, com va passar amb la dels líders del procés, és ben present, vist el tarannà repressor en què s’ha instal·lat l’Estat. A més, la sentència del procés marca la línia a seguir en els pròxims judicis i en aquest cas assegura que els Mossos van muntar un dispositiu per simular que lluitaven contra la votació, posant la soga al coll dels acusats.