Retallada a la catalana

Finalment, després d'un intens debat en el si del tripartit, el govern ha aprovat la retallada a la catalana. Un paquet de mesures que compleix els objectius d'austeritat exigits pel govern espanyol i que fins i tot va més enllà, perquè aborda un aspecte que ni el mateix José Luis Rodríguez Zapatero s'ha vist amb cor de concretar: la pujada de l'IRPF als ciutadans que tenen més ingressos econòmics. Les mesures, acompanyades de la desaparició d'entitats públiques, la supressió d'alts càrrecs i la reducció d'inversions, s'han contagiat de la mateixa precipitació i de la mateixa contradicció que ha caracteritzat el cop de tisores de Rodríguez Zapatero. Contenir la despesa pública és comprensible en un entorn econòmic desfavorable i amb un deute públic asfixiant. En canvi, voler incrementar al mateix temps la recaptació amb una pujada d'impostos (no parlem només de l'IRPF, parlem també dels impostos de transmissions patrimonials, d'actes jurídics documentats i matriculació de vehicles) és actuar fora de temps i castigar els ciutadans per partida doble. És quan les coses van bé, que es pot demanar un esforç addicional als contribuents, i no pas ara que tothom està escanyat.