Els arbres, el bosc i la bilateral

Avui, tres dies després de l’absència del president Pere Aragonès en la conferència de presidents, es reunirà la comissió bilateral Estat-Generalitat. Es tracta d’una trobada transcendent, que es produeix després d’anys de no celebrar-se’n cap –tot i que l’Estatut fixa l’obligació que es reuneixi com a mínim dos cops l’any– i que ha generat unes expectatives que caldrà analitzar si acaben en cap resultat real més enllà de les declaracions d’intencions que sentim aquests dies en el marc de la famosa reactivació del diàleg.

Alguns dels temes de què s’hi tractarà (quant fa que sentim a parlar de l’addicional tercera de l’Estatut?, o de la gestió de les beques?, o del traspàs de Rodalies i de les inversions en aquesta infraestructura?) haurien d’haver estat resolts fa anys i no s’haurien d’entendre com a cap concessió de l’Estat sinó com un incompliment de compromisos anteriors. L’expresident Artur Mas ja va dur a Mariano Rajoy el juliol del 2014 una llista de 23 demandes a l’Estat, algunes de les quals tornaran a sortir avui en aquesta reunió bilateral. És difícil no tenir un ‘déjà-vu’.

És molt important que es reuneixin les dues parts, però per això ho és encara més que al darrere hi hagi fets i no paraules. Perquè, de moment, la lògica i el calendari de les reunions –d’aquesta, de la de presidents o de la taula de diàleg prevista per al setembre– els ha marcat molt més La Moncloa que no pas la part catalana.

La reunió bilateral d’avui entre l’Estat i la Generalitat és molt transcendent, com dèiem, però ho és encara més tenir present quin és l’objectiu final de la legislatura, no fos cas que els arbres de la bilateral no deixessin veure el bosc: això és, el compromís adquirit per Aragonès en la seva presa de possessió (”culminaré la independència”) en el sentit que aquest país, tant o més que més competències, el que vol és decidir el seu futur.