L’ANC, una crisi que no ve d’ara
Més enllà d’una dimissió amunt o avall o del nou rol del vicepresident Jordi Pesarrodona, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) sembla haver perdut una gran part de la influència que un dia va tenir en tots els sectors independentistes. La crisi no és només de l’entitat que presideix Dolors Feliu, perquè la unitat s’ha trencat arreu, començant pels partits polítics que diuen que representen la majoria independentista del Parlament amb el 52 per cent. Amb tot, la crisi de l’ANC reflecteix exactament el que està passant a Catalunya i el desconcert que hi ha en els principals actors que van liderar el procés tant des de l’arena política com des de la vessant més social. El mandat de l’Assemblea que diu que cal preparar una llista cívica o candidatura alternativa de cara a les properes eleccions al Parlament, proposta que Feliu defensa aferrissadament sempre que parla, és al centre de la polèmica. Com activar o tirar endavant aquesta llista, una proposta tan legítima com qualsevol altra, és un dels eixos de les diferències cada cop més evidents entre una presidenta que va perdent suports i altres dirigents que aspiren també a un càrrec tan sucós. Se’n diu lluita pel poder. L’objectiu, a més, de pressionar els partits i les seves estratègies amb aquesta teòrica candidatura alternativa tampoc sembla ara mateix que pogués donar resultats tangibles, ja que tant ERC com Junts i la CUP tenen vida i programes propis molt més enllà del que digui l’Assemblea o fins i tot Òmnium, sobretot perquè l’ANC no ha concretat ni cap fórmula ni cap nom.
Dolors Feliu i els dirigents que mantenen una posició que ja van exhibir en l’última Diada hauran d’anar amb peus de plom en les properes cites per evitar que una organització encara amb gran força, fins i tot simbòlica, no només perdi una part important dels seus socis, sinó que a més quedi arraconada en la temuda paperera de la història. L’ANC va arribar al seu punt àlgid amb la presidència de Carme Forcadell i les grans manifestacions de la Diada a Barcelona, que van ser claus per a la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre.