Que el festival Docs Barcelona inauguri dijous vinent, dia 8, la 28a edició –per tant, quasi tres dècades– ja és simptomàtic de la importància capital que té el documental cinematogràfic al nostre país. Hi ha tradició de molts anys, hi ha el talent i hi ha una indústria ben organitzada que l’empeny i que ha fet que Catalunya sigui vista com la capital del documental al sud d’Europa, segons recordava sovint Joan Gonzàlez, fundador d’aquest festival i el seu director durant molts anys. A Catalunya hi ha molta producció i el sector és molt més potent que a la resta de l’Estat i que a altres països del seu entorn, exceptuant, això sí, França, que és el país que més inverteix en cinema, també en el gènere del documental cinematogràfic, que és el que intenta reflexionar sobre la realitat que ens envolta.

Aquesta fortalesa, però, amaga una debilitat: en comparació amb el documental europeu, els pressupostos de les produccions catalanes són més reduïts. Una situació que en els darrers anys s’ha intentat revertir a través de tres contribucions: l’administració, el mateix festival i la televisió pública. El govern de la Generalitat va obrir l’any passat un ajut específic per a aquest tipus de produccions que empren el llenguatge documental. El Docs, per la seva banda, també n’ha estat el gran catalitzador, perquè més enllà del vessant de l’exhibició juga un paper industrial important: el festival dona suport a projectes, des que encara són un embrió fins que han de recórrer els ardus camins de la recerca de finançament i de l’exhibició. I, com a tercer puntal, TV3 també ha contribuït a fer fort aquest tipus de produccions, amb espais com ara el ‘30 minuts’, en aquest cas centrat en el documental periodístic. En l’edició d’enguany del Docs (del 8 al 12 de maig, al CCCB i altres seus del festival) és presentaran 49 llargmetratges documentals, més d’una quarta part dels quals són de producció catalana (13). Una bona ocasió per palpar el dinamisme del sector a casa nostra i també per redescobrir un tipus de cinema lligat a l’actualitat que ajuda a prendre el pols del món i, de retruc, a entendre millor el nostre país.