L’AP-7 sense peatges, un nyap sense esmena

La gestió del trànsit a l’AP-7 després de l’alliberament dels peatges és de tot menys modèlica. És inqüestionable que l’autopista, autèntica artèria de comunicació viària mediterrània, ja no compleix la seva funció de via ràpida, i no ho fa per l’increment constant d’hores de congestió que és del tot gratuïta, ara farà quatre anys. El rècord de 7.860 hores comptabilitzades el 2024 és un gran fracàs tant des d’un prisma econòmic –comporta pèrdues milionàries– com mediambiental, perquè no hi ha res més contaminant que un vehicle que no es mou. En el disseny de l’escenari sense peatges va faltar diagnòstic; o bé, si aquest ja existia, les mesures correctores que s’han implantat han fallat amb estrèpit, que encara és pitjor. L’eliminació dels peatges va servir per enterrar un greuge que Catalunya havia patit respecte a l’Estat durant dècades, però canviar peatges per col·lapses és un mal negoci. Algunes de les estratègies pal·liatives no han anat justament en la direcció correcta: com si l’atracció que exerceix una autopista gratuïta no fos suficient, l’exclusió de trànsit pesant d’algunes rutes alternatives ha pacificat aquestes vies però ha saturat encara més l’AP-7. Aquesta estratègia s’ha de revisar per trobar un repartiment diferent en la capacitat de la xarxa viària disponible. La necessària implantació de la velocitat variable només és un pegat. I la recuperació d’algun sistema de copagament –requisit per part de la UE– contribuiria a l’equitat en el finançament del manteniment però és més que dubtós que n’alleugerís la congestió. La solució realista i efectiva és un replantejament integral del model de mobilitat que, sense un estat propi i amb l’espanyol sovint en contra, no està en mans només de la Generalitat. Aquest nou model té un nom: ferrocarril. Rodalies i mitjana distància han de poder ser una alternativa real i fiable per a la mobilitat de les persones, i no ho són. I el corredor mediterrani –fins ara alentit o boicotejat per un Estat concebut de manera radial– permetria carregar sobre vies una part substancial dels camions de gran tonatge i llarga distància que són responsables del col·lapse diari. Sense mercaderies per tren, ampliar carrils de l’autopista només serà un pedaç.