Una bona aposta per als desplaçaments en tren
A mesura que es van coneixent nous detalls del Pacte Nacional per a les Infraestructures proposat pel govern català es va constatant que anem per bon camí. D'una banda, la proposta, que entre d'altres aspectes té intenció de marcar les línies estratègiques ferroviàries pels propers vint anys, porta aparellada la condició indispensable del consens parlamentari per assegurar que, mani qui mani a la Generalitat, un pla d'aquesta volada no descarrili a mig fer. De l'altra, el govern proposa allargar l'any 2012 la xarxa de rodalies de Barcelona fins a Tarragona i Girona, una notícia que serà sens dubte ben rebuda pels que a l'hora de desplaçar-se fins a la capital catalana es veuen obligats a triar entre una autopista de peatge i uns trens que no van a l'hora. És igualment una bona notícia pels mateixos barcelonins, que, encara que sovint s'obviï, també resulten afectats per les deficiències d'un sistema de transport que no els connecta adequadament amb la resta del país perquè durant massa temps ha estat mancat d'inversions suficients i d'una bona planificació. Allargar la xarxa de rodalies fins a Tarragona i Girona significaria a la pràctica augmentar la freqüència dels combois semidirectes i en definitiva unificar els serveis de trens de rodalies i regionals. Segurament no són pocs els usuaris que és precisament això el que esperen i que deixarien de protestar per les restriccions de velocitat que s'apliquen als accessos per carretera a Barcelona si tinguessin a l'abast una opció ferroviària moderna i fiable com la que ara s'ha posat sobre la taula. Desgraciadament, part del paquet depèn, com sempre, de les negociacions amb el govern de Madrid, tan aficionat als retards i als incompliments.
