Records d'un passat..., premonició d'un futur?

A partir de setembre s'aplicarà, si la conselleria d'Educació no hi posa remei, la llei Wert, que en molts aspectes, i aquest és solament un d'ells, ens retorna als plans d'estudi dels anys cinquanta i seixanta: preferència absoluta per les matèries instrumentals relegant les formatives a un espai secundari. Formarem “elements productius”, no “ciutadans”. La “manipulació de la història”, més que la “història real”, omplirà els llibres. Matèries com ara la música, l'expressió plàstica, la formació ètica i estètica... arraconades a les activitats que organitzin les AMPA fora d'horari escolar com a activitats secundàries, prescindibles...

Estic ja jubilat, però el magisteri ha estat sempre l'objectiu i el centre de la meva vida professional. I encara ho és, ja què segueixo impartint conferències per a alumnes d'ESO i de batxillerat i, amb dos companys més, imparteixo “classes de suport” a una dotzena i mitja d'infants derivats de Serveis Socials, que pateixen greus problemes de desestructuració familiar amb un objectiu bàsic: estimular la seva autoestima. És per això, entre altres motius, que el proper dissabte baixaré a Barcelona a manifestar-me contra la llei Wert.

Però una cosa m'angoixa: advertides i convidades les famílies de l'escola i l'institut del poble on resideixo de l'organització d'autocars per al desplaçament a Barcelona... solament mitja dotzena, d'un total de més de dues-centes, han donat resposta. Preocupant. Per reflexionar-hi.