Tenim pes?

Aquesta és la pregunta que em faig tot sovint: tenim pes els ciutadans dintre la societat en què vivim? Les cartes que escriuen els lectors a la premsa són un mitjà per conèixer l'ànim dels ciutadans respecte a l'actuació dels actuals governants. I ens desil·lusionem en veure que cap polític rectifica sobre el que el poble demana. Posem per cas: solucions reals per la crisi, renovació en el camp educatiu, no en tècnica sinó en comportaments (esperit de treball, respecte a professors i companys), seriositat en la justícia (avui una sentència i demà, anul·lació). En molts casos el ciutadà no es queda tan sols en una crítica negativa sinó que suggereix solucions, i cal tenir en compte que ell és el que viu dia a dia la lluita per la vida. Hem llegit alguna disculpa per part dels governants acceptant els suggeriments? A cops, fa la impressió que viuen en una altra esfera, en una esfera en què el més important és enfonsar el contrari i així la màxima prioritat és discutir. Ja deia Tàcit, l'historiador, que els que prescriuen moltes lleis és que no governen, manen. Sembla que aquest és el nostre cas, anem a toc d'imposició: no fumar, no tenir un raconet al banc per perill d'impostos, cuidar les converses telefòniques, penalitzar la dona que abandona el fill nou nat i afavorir la matança del ser concebuts però no nat, recomanar que ens estrenyem el cinturó perquè tothom pugui menjar i contemplar com els governants fan un i altre viatge innecessari a l'Uruguai, l'Equador, Veneçuela... Ens cal prudència o rebel·lió?