Món preconstitucional

Va passar el dia d'ahir i no va passar gran cosa. Molts van treballar per fer paret i uns altres per fer calaix. Aquesta vegada el delegat del govern espanyol va deixar el Cetme a l'armari i no va amenaçar amb les penes de l'infern. Enric Millo es va limitar a demanar que cap funcionari havia de ser obligat a treballar. Molt bé. Això obre un ample marge, perquè Millo no va dir res d'aquells que ho puguin fer voluntàriament. Mentrestant a Madrid se celebrava la Constitució com si fos Corpus Christi. L'any que ve poden organitzar, també, una processó de devots. Han sacralitzat tant la llei, que sembla que el món va veure la llum el dia 6 de desembre. El primer dia Déu va redactar la Constitució espanyola... I després va descansar perquè allò va ser molt fort. Proclamen una vegada i una altra, els membres de la confraria constitucional, que els drets que tenen els catalans provenen directament de la Constitució. Per la gràcia constitucional. I alguns els discuteixen encara la jugada i afirmen que Tarradellas era preconstitucional i representa el lligam amb la legalitat republicana. També són ganes de discutir. Els drets dels catalans, com els de tots els pobles lliures o que se'n volen, provenen de la sobirania popular. Fins i tot la Constitució espanyola decreta que la sobirania recau en el poble espanyol. Per tant, no hi ha res a discutir, res a agrair i res a acatar. Abans de la Constitució hi havia de tot. Fins i tot pàtria, bandera i himne. Els dels uns i els dels altres.