A la tres
De garrepes a mala gent
“L'andalús del PP que s'ha sentit ben acollit denota el canvi de tòpics sobre Catalunya i que ja estem molt allunyats
Sembla que els catalans no som mala gent. La vicepresidenta del govern de l'Estat, Soraya Sáenz, passeja a peu fins la seu del govern català per parlar amb Junqueras i ningú no la increpa ni li retreu res... “Ni l'empleat de la benzinera, ni la dependenta de la fleca, ni els monitors de l'estació d'esquí del Pirineu...” van maltractar tampoc el vicesecretari de coordinació política del PP d'Andalusia, Toni Martín, durant els seves vacances a Girona, tal com ell ha admès. L'al·legat d'aquest dirigent del PP andalús contra els estereotips dels catalans a Facebook ha rebut un gran suport a les xarxes socials. Li ho agraïm i el felicitem perquè no és habitual que un responsable del seu partit no atiï la incomprensió envers Catalunya. No sé si forma part de la falsa “operació diàleg”, ni si Martín hi busca protagonisme, però el cas posa de manifest el profund grau de desconeixement sobre Catalunya i com de lluny han arribat, no només els estereotips o tòpics mutus, de què Martín es queixa i lamenta, sinó també les mentides i tergiversacions sobre la societat catalana. La caverna mediàtica impregna molt més la població espanyola del que temem.
Martín havia recollit fa anys firmes contra l'Estatut, però ara voldria trencar amb els tòpics que els andalusos són ganduls, i que els catalans som mala gent. El cas denota que si fins ara crèiem que el nostre tòpic era ser massa treballadors o garrepes, ara ja ens retreuen ser mala gent i expressar-nos només en català. Al president català li qüestionen no ser a la trobada de presidents autonòmics, però ningú no hi troba a faltar el basc, que tampoc no hi anirà.
L'ofensiva judicial contra els nostres líders polítics busca inhabilitar-los, però també desacreditar el procés i que no es faci més plural ni entenedor per a la resta de l'Estat i del món. Paral·lelament, es fa veure que s'obre un diàleg amb el govern català encara que no se li concedeixi cap reivindicació.
Cada cop estem més allunyats, no com a ciutadans, però sí les elits governants. Però, qui allunya a qui?
