l'apunt
La Constitució
No tinc cap problema a reconèixer que vaig votar que no a la Constitució en el referèndum celebrat aquesta setmana farà trenta-un anys. Va ser la primera ocasió en què vaig poder exercir el dret a vot i, pel que recordo, vaig tenir força clar des del principi que en aquella carta magna no s'hi reflectia ni de bon tros tot allò que, malgrat la meva joventut, em semblava que s'hi havia de reflectir. D'entrada, les aspiracions del poble català hi quedaven escapçades i, de sortida, el text havia estat redactat sota la pressió de molts antics responsables de la dictadura que tot just deixàvem enrere. Trenta anys després, no es pot negar que la Constitució ha estat garantia de democràcia a l'Estat durant tots aquests anys. Ara bé, sota el seu paraigua les institucions catalanes han estat diluïdes en un cafè per a tots. I el que és més important, la Constitució ha caducat. Sobretot perquè els que la podien modificar i adaptar als nous temps l'han volguda inamovible i intocable fent-ne fora molta gent que hi havia entrat a contracor, però entrat, en definitiva.