Keep calm
Com sempre, com mai
Catalunya té l’oportunitat de decidir que hi ha coses, com la pertinença imposada a Espanya, que no han de ser com sempre
El Tribunal Constitucional considera que projectar un 50% de pel·lícules en català a Catalunya és desproporcionat. Com sempre. En canvi, encara ara, el català no es pot fer servir al Congrés. Com sempre. La ministra de Defensa diu que, si cal, el govern espanyol mobilitzarà l’exèrcit per garantir la integritat territorial d’Espanya. Com sempre des de 1714. Com li deia ahir el Basté a Enric Millo, els tancs són constitucionals i les urnes són inconstitucionals. Com sempre. Un alt directiu d’El País menystenint un conseller perquè és sardanista. Com sempre. Ahir, problemes a la línia R3 de Rodalies i embussos a l’àrea metropolitana de Barcelona. Com sempre. El Ministeri de l’Interior va utilitzar fons reservats per veure si Xavier Trias tenia un compte a Suïssa malgrat que el banc UBS ja havia dit que no i la fiscalia ho havia arxivat. Com sempre. Cada any, un 8% del PIB català desapareix en impostos no retornats en forma d’inversions. Com sempre. L’última paraula sobre els avions que venen a l’aeroport de Barcelona la té l’aeroport de Madrid. Com sempre. Catalunya té les competències en universitats però no pot gestionar-ne les seves beques. Com sempre. Per coses que són com sempre, Catalunya es planteja votar com mai. Perquè mai fins ara el conflicte polític entre l’Estat espanyol i la societat catalana s’havia pogut resoldre de manera pacífica i democràtica, almenys per part dels que volen posar les urnes, que és per això que es diu pacífica i democràtica. Perquè, com sempre, amb urnes, paperetes, meses electorals i recompte transparent, es votarà com mai s’havia fet. És una finestra única a la història. Ara, com mai, Catalunya té l’oportunitat de decidir que hi ha coses, com la pertinença imposada a Espanya, que no han de ser com sempre.
