Keep calm
No en el seu nom
Quan el bosc està sec és quan és més fàcil que prengui la guspira. Però s’està evitant
Comunitats i entitats islàmiques catalanes han convocat aquesta tarda una manifestació a la plaça de Catalunya per donar fe, mai millor dit, que ells i la seva religió són els primers que rebutgen els execrables atemptats de Barcelona i a Cambrils. Dissabte molts musulmans ja ho van fer, espontàniament, a la mateixa Rambla o a Ripoll, on van créixer i adoctrinar en l’extremisme els salvatges que han dut l’horror als nostres carrers. Les mateixes comunitats també participaran, és clar, en la mobilització promoguda dissabte vinent per l’Ajuntament i la Generalitat, com si necessitessin justificar-se fins a l’infinit per uns fets de què són tan responsables com qualsevol de nosaltres. “No en el meu nom”, es veuen obligats a cridar, després de veure’s assenyalats al carrer, en pintades o comentaris a les xarxes socials, pel dit acusador de qui ho confon tot sense ser capaç de raonar ni discernir entre una multitud pacífica amb una creença tan lloable com qualsevol altra i uns pocs bojos fanatitzats que l’han dut al totalitarisme. Ha passat arreu on hi ha hagut atacs així. Deu ser el mateix dolor i impotència el que encega i desferma les més baixes passions, i du molta gent –molta més de la que ho exterioritza– a la sortida fàcil de culpar tot un col·lectiu de la brutalitat de quatre xalats.
Però també en això, la majoria de la ciutadania ha donat, està donant, una lliçó. I està responent com cal als intents, que en moments així hi són més que mai, d’esbombar el discurs xenòfob. Quan el bosc està sec és quan és més fàcil que prengui la guspira. Però s’està evitant. Tot just 24 hores després de l’atac, una contramanifestació antifeixista a la Rambla, amb l’espontani suport veïnal, aïllava uns ultradretans que volien aprofitar per difondre la seva particular llavor de l’odi. Allà on apareixien pintades antimusulmanes, veïns i amics ajudaven a netejar-les. A les converses on brollen comentaris que emparen el racisme, sempre algú talla d’arrel tota generalització. La societat catalana és madura per entomar el repte, i ha reaccionat. Ningú aconseguirà dinamitar la nostra convivència. No en el seu nom, que és el meu.
