A la tres
Administrar la victòria
“Amb tanta variable i amenaça a la taula, la majoria engega a poc a poc i amb realisme, ja hi ha hagut prou tàctica
La convocatòria d’urgència de les eleccions del 21-D va obligar l’independentisme a presentar-s’hi en unes condicions molt difícils i de complexa tramitació, tant abans com després dels comicis. No només per l’inconvenient i la discriminació que implica tenir els dos caps de llista principals a l’exili i a la presó, sinó per la necessitat de refer l’argumentari del procés posterior als fets de l’1-O. Superat el tràngol amb bona nota –victòria electoral del bloc sobiranista i amb una participació rècord– caldria ara gestionar la majoria per no perdre-la abans d’hora, i evitar els entrebancs que des de l’Estat li aniran posant, en forma de citacions judicials, perllongament dels empresonaments, amenaces de detenció...
Per això les converses entre JxCat, ERC i la CUP haurien de continuar la línia engegada durant els dos últims anys de govern i d’estabilitat parlamentària, i no atendre la de les llistes separades i la de la campanya, amb legítimes i lògiques discrepàncies. El sobiranisme comença a arraconar les tàctiques i l’especulació, massa presents en els últims temps, i hauria de mirar de posar també èmfasi en el govern quotidià. Un executiu que resolgui problemes dels catalans ajudaria, sens dubte, a ampliar la base social del procés. La necessitat d’eixamplar el gruix sobiranista és una de les lliçons del 21-D, per mirar de superar la realista xifra del 47% dels votants. El primer objectiu, mirar d’arribar al 51% i fer-lo inqüestionable.
Els tres partits que tenen la majoria sobiranista allargaran les converses, perquè les variables a tenir en compte són moltes, i algunes, incontrolables. Però el resultat en forma de presidents de Parlament i govern, així com objectius, haurien de ser clars i en una direcció. Així es contrarestaria la tàctica estatal de la causa comuna. Zoido amenaçava ja ahir de detenir els autors de les llistes electorals per haver confiat en agitadors de la rebel·lió. Potser en lloc de buscar com anul·lar el resultat impedint als diputats votar o ser elegits, haurien de reflexionar sobre el seu resultat.
