Full de ruta
De Xammar a Quim Torra
Com deia Xammar, cap precaució quan es tracta de Catalunya. Ja sabem com ens tracten quan s’hi posen
En honor del nou president de la Generalitat, Quim Torra, avui hem recuperat de la biblioteca els llibres d’Eugeni Xammar, un dels fars en què s’emmiralla aquest editor, intel·lectual i humanista a qui el destí ha portat a dirigir el país en aquests temps convulsos i claus per a la nostra història. Deia Eugeni Xammar (Barcelona, 1888 - l’Ametlla del Vallès, 1973), periodista compromès, que va passar la major part de la seva vida a l’estranger explicant als catalans els també temps convulsos de l’Europa d’entreguerres, que quan es tractava de Catalunya mai prenia precaucions.
Doncs això, president Torra, efectivament cap precaució respecte a Catalunya, perquè ja sabem com ens tracten i tracten les nostres coses –les institucions, la llengua, els nostres drets i els nostres ciutadans, entre d’altres– quan l’Estat espanyol s’hi posa. I tots sabem quants cops s’hi han posat al llarg de la història. L’última, reprimint amb duresa la gent que simplement volia votar l’1-O, destituint el govern i el Parlament lliurement escollits, aplicant un 155 vergonyós i empresonant i perseguint els nostres representants.
I tots sabem per què hem arribat fins aquí també. Per què hem conclòs que amb Espanya no trobarem el progrés social, polític i de justícia que volem per a Catalunya. Hem comprovat a bastament els últims anys que això no és possible. Que mai l’Estat, ni els seus grans partits, permetran ni toleraran una Catalunya més lliure en tots els aspectes; sense dèficit fiscal, amb totes les infraestructures que ens calen i amb una llengua protegida i usada en tots els nivells, entre moltes altres coses, per exemple. Per això es fa camí cap a la República.
Cap precaució, doncs, quan es tracta de Catalunya, president Torra. Vós mateix heu vist com fan veure que s’enfaden amb moltes de les veritats que heu dit i escrit els últims anys. Cap precaució i les disculpes justes, que també sabem perfectament que ells mai en demanen. Mai, tot i els múltiples greuges. Llum als ulls i força al braç, doncs, com ens recorda l’injustament empresonat amic Jordi Sànchez.
