A la tres
Desqualificació urbanística
“El capital estranger saliva pels nostres espais protegits, i els agredeix amb complicitats locals
Que Franco està mal enterrat ho demostra també la vigència de l’urbanisme salvatge que ha sobreviscut la seva dictadura. Un urbanisme que s’entossudeix a depredar les nostres costes amb l’embolcall presumptament legal de llicències antigues, requalificacions desvergonyides i la complicitat d’algunes autoritats locals que amb l’excusa de la generació de riquesa encara permeten l’enrajolat de zones teòricament protegides. Precisament, la revifada de plans i projectes urbanístics que afecten els vint-i-dos municipis de la Costa Brava, des de Portbou fins a Blanes, han estimulat una iniciativa que ens transporta a l’esperit de resistència ciutadana que vam viure als anys vuitanta del segle passat: la constitució d’una plataforma destinada a aturar els peus als delinqüents urbanístics. Lamentablement, és tan sols el símptoma d’un mal que ha fet metàstasi a tot el país. El diagnòstic no pot ser més desolador: el capital estranger saliva pels nostres espais protegits no només pel potencial turístic que els acompanya sinó per la màniga ampla de les administracions que els han abandonat. Unes administracions que donen per bones ordenacions del territori planejades pel franquisme i executades pel postfranquisme. L’actualització d’aquells plans de creixement hauria de ser una de les prioritats municipals i supramunicipals, perquè el volum d’edificació que el sòl admetia quaranta anys enrere no té res a veure amb la saturació actual. Històricament no n’hi ha hagut prou amb l’aprovació dels PEIN –els plans d’espais d’interès natural– ni tampoc amb la famosa llei de Costes, que va reduir fins als cent metres la distància mínima per poder construir. La persistència especulativa i la insensibilitat ambiental continuen trobant les dreceres adequades i les complicitats necessàries per eludir l’esperit d’una legislació que en teoria ens havia de protegir del franquisme mal enterrat. Per això són benvingudes totes les plataformes. Perquè algunes qualificacions urbanístiques encara ens desqualifiquen com a societat.
