Opinió

La crònica

Aniversari de ‘Ressò’

Ara ha fet 50 anys que va sortir el primer número de Ressò. Era l’agost del 1968 quan va veure la llum una revista en català feta per un bon grup de joves del poble de Santa Coloma de Farners. Tot va començar amb un petit grupet que es reunia cada setmana. Aquest grup eren: en Josep Maria Puig, en Baltasar Julià, en Salvador Martí, en Josep Laguarda i jo mateix. Què podíem fer per aquella Santa Coloma dels anys 60, ens preguntàvem. Una Santa Coloma tancada, de cacic, sense activitats de cap classe, molt menys cultural, sense perspectiva de futur, totalment segrestada pel conservadorisme i el catolicisme més ancestral. Santa Coloma de Farners encotillada en si mateixa. Aquells cinc il·luminats –ben il·luminats– vam tenir la idea de fer una revista. Ens posem mans a l’obra. El petit grup es va anar eixamplant. Reunions i més reunions. La revista es va perfilant. Unes 25 persones són les que formen la primera redacció. Quim Trias és escollit director. La portada del primer número és un autèntic programa i línia editorial. Diu així: “Volem ésser, no semblar. Som rebels. La nostra rebel·lia és comprometre’ns per la llibertat i la justícia, vivint en l’amor. El que importa no és guanyar, sinó lluitar. Ni raons particulars ni de bé comú, res no pot fer aprovar una injustícia.”

Ressò va suposar una sacsejada per a la població en aquells últims anys del franquisme. Va suposar un alè de llibertat. La premsa escrita de pobles i comarques –a Catalunya n’hi ha moltes–, ha estat, i en molts de casos és, una bona plataforma, tant en l’aspecte cultural com en el de la comunicació ciutadana.

Durant aquests 50 anys de vida, Ressò ha passat per moltes vicissituds, problemes i dificultats diverses. Sempre les ha superat. És admirable l’esforç, la dedicació i la molta il·lusió de tots els equips que han dirigit el Ressò durant aquests 50 anys. També és admirable com, al llarg de la geografia catalana, revistes populars com ara Ressò s’han mantingut anys i anys. Avui, Ressò i el seu equip estan fent una revista atractiva, amb moltes fotografies que reflecteixen la diversitat de la vida colomenca. Sí, Ressò és una bona revista i li desitgem molts anys de vida. Potser en aquests moments li manca certa rebel·lia i esperit crític davant la situació actual, en general, i de la ciutat en particular. També potser hi fan falta alguns articles de reflexió i d’aprofundiment. Això sí, que conservin l’esperit fundacional de la revista, i no pas articles d’il·luminats ressentits, com actualment s’està posant de moda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.