El conte del vell i la palmera explica que a un vell, en el moment en què estava plantant un dàtil en el desert, un jove li va preguntar per què ho feia, donat que una palmera datilera trigava més de 50 anys a donar els seus fruits, que en cap cas ell podria assaborir, però sí les futures generacions. Aquesta historia podria servir per explicar el desenvolupament de l’espècie humana, iniciat fa 5 o 10 milions d’anys, com un procés vital l’etapa final i duració del qual en el temps desconeixem. No deixem de ser fruits en procés de maduració en un hipotètic arbre de la vida, els veritables fruits del qual ens són completament desconeguts. Aquest desconeixement no impedeix albirar quines podrien ser algunes de les característiques de la saba vital, que en fa possible el desenvolupament. 

Creure que una societat envellida és el pitjor desastre que pot passar a la humanitat suposa parlar d’un futur que ningú coneix, que, però, es vulgui o no, acabarà essent. En aquests moment la majoria de prediccions pressuposen que el futur de la humanitat serà el d’una societat envellida. L’existència d’una Xarxa Mundial de Ciutats i Comunitats Amigables amb la Gent Gran, promoguda per l’OMS, no és una qüestió de pura casualitat, sinó la conseqüència lògica de l’esdeveniment d’una societat envellida. Ho confirma el fet que importants corporacions, capitanejades per Google, destinin miler de milions per avançar cap a la immortalitat, formulant preguntes com: “Viurem 500 anys?”, i la resposta només és possible donar-la des de la perspectiva d’una alta qualitat de vida. També la creació des de la xarxa europea Eurosenior del Moviment Sènior que defensa “una societat per a totes les edats, centrada en les persones i no en els diners”, a la vegada que promou la creació de consells sèniors d’àmbit local, que promoguin el nou concepte sènior del voluntariat, vàlid també per a un treball alliberador, anomenat “Liberactuació”, com una nova forma de “passar-ho bé amb molt de sentit de l’humor i creativitat, realitzant lliurement activitats sense afany de lucre, per aconseguir l’autorealització personal, en un entorn individualista comunitari per ser més amb el altres”. L’envelliment de la població pot suposar per a alguns el problema d’una societat decadent i per a altres el repte d’una societat diferent, que cal assumir apostant per un envelliment actiu. De cap de les maneres els sèniors han d’acceptar ser considerats un grup parasitari, i la millor forma per no ser-ho és demostrant que es continua sent útil i necessari, tot i replantejant el seu paper, apostant de bon grat per posar-se al dia, acceptant els canvis que la nova societat impulsa, entre els quals la innovació, la creativitat i la interactivitat.  

Afortunadament ara ens trobem amb persones de 50 anys o més, conegudes com les generacions del baby boom, que una vegada retirades del treball remunerat per qüestions d’edat, constitueixen el capital social humà necessari per construir una nova civilització, realment humana, basada en la força del coneixement racional, i no en la força física depredadora de l’espècie animal. Baby boomers, els més preparats i agosarats del quals són necessaris per obrir nous camins, que potser no existeixen, però que s’aniran fent, simplement començant a caminar, lluitant no com guerrillers, sinó de forma organitzada somiant cap amunt, però amb els peus ben recolzats al terra. Recuperar la il·lusió pròpia d’un envelliment actiu és la proposta del Moviment Sènior i també de l’OMS, per tenir una bona qualitat de vida.