Novetats de la mentida

Parlar de fake news (falses notícies) s’ha posat de moda, però no revela res de nou. Aquesta expressió correspon a un terme més habitual i casolà: la mentida. Hi ha un altre mot que ha irromput amb força des que el 2016 el diccionari d’Oxford el va declarar paraula de l’any: post-truth (postveritat). Una nova manera de dir mentida, però afegint-hi més connotacions. Aquests dos mots anglesos estan força presents en el panorama actual. Vesteixen d’una manera nova una realitat present al llarg de la història: la mentida.

El decàleg de Moisès, que conté els anomenats deu manaments, inclou en el vuitè el fals testimoni com una forma de mentida. Per tant, des dels inicis del poble d’Israel, aquesta conducta estava proscrita. Cinc segles abans, el Codi d’Hammurabi dedica els primers articles d’un conjunt de 282 al fals testimoni. Jesús, tot mantenint un debat amb un grup de coetanis, els acusa de tenir com a pare el diable, a qui considera “mentider i pare de la mentida” (Jn 8,44). Moments abans, havia afirmat que “la veritat us farà lliures”. La vinculació entre veritat i llibertat és un tema de gran rellevància. Si la realitat de fons és la mateixa, què hi trobem de nou? És suficient la utilització de termes com ara fake news i post-truth? No ho crec.

La tecnologia aporta una gran novetat a la comunicació, ja que permet una difusió extraordinària en el temps (instantània), en l’espai (món global) i en els formats (escriptura, àudio, imatge). Per tant, la mentida es beneficia d’aquest nou marc perquè eixampla el seu abast gairebé de manera il·limitada. Premsa, ràdio, televisió com a sistemes tradicionals no són aliens a aquesta situació, encara que no tothom es comporta de la mateixa manera. WhatsApps, piulades, fotografies, vídeos, correus electrònics, com a nous formats, arriben a velocitat de la llum a tots els racons del planeta. Qui menteix ho sap. Institucions, partits polítics, grups econòmics... utilitzen el poder de la mentida per als seus interessos inconfessables i difonen a través de bots veritats a mitges i notícies distorsionades. A més, qui reenvia un missatge o una piulada falsa esdevé un col·laborador gratuït. Com es pot discernir la veritat d’una notícia? Com es pot saber si una fotografia ha estat retocada?

Per què alguns personatges menteixen amb gran naturalitat davant les càmeres de televisió, en una roda de premsa o en el mateix Parlament? No els cau la cara de vergonya? Hi ha una explicació. La prestigiosa revista Nature Neuroscience va publicar l’any 2016 una investigació de quatre científics de la University College de Londres segons la qual el cervell s’adapta a la mentida. Com més enganys, les sensacions negatives s’esvaeixen i desapareixen els remordiments. La mentida provoca conseqüències molt negatives, a voltes dramàtiques, i normalitzar-la és destruir la convivència.