De reüll
Enverinen l’ànima
Klemperer explica com s’introduïa el nazisme en la carn i la sang de les masses
No es tracta només de crear mentides com a cínica justificació de guerres en nom de la democràcia i els drets humans. Ara s’està escampant el que Garton Ash, catedràtic d’Estudis Europeus de la Universitat d’Oxford, va qualificar de Projecte Ira partint de la furibunda artilleria disparada per Trump a Clinton en la campanya del 2016: tot s’hi val per destruir l’enemic, no per seduir o guanyar l’adversari que seria el registre propi d’una política civilitzada. Preocupa la proliferació d’insults i rabiüdes desqualificacions a les persones que exciten els baixos instints i inhibeixen la capacitat d’escoltar, raonar i conviure. No els repetirem pas, prou que enverinen l’ànima en els altaveus mediàtics. Diuen que les paraules saben més de nosaltres que nosaltres d’elles. Doncs pel despit i la rancúnia que destil·len quan obren la boca els coneixerem, a ells i a les seves intencions, com a aquella paella bruta que vol emmascarar tota la vaixella. Amb el llenguatge construïm realitats que a la vegada ens construeixen i això per bé o per mal té conseqüències. A La llengua del Tercer Reich Victor Klemperer adverteix: “El nazisme s’introduïa en la carn i en la sang de les masses a través d’expressions aïllades, de formes sintàctiques repetides milions de cops i adoptades de forma mecànica i inconscient.” Pensem-hi, la brutalitat verbal és signe d’ideologies autoritàries, deshumanitzadores, repressives, de les quals cap societat en surt indemne.