Opinió

Vuits i nous

A Quim Torra

“Em permeteu que us “apreti”, tal com heu sol·licitat moltes vegades?

Benvolgut president i amic. Vau ser arrencat de la taula de pensament i estudi perquè dirigíssiu el país en les hores més convulses i afligides de les últimes dècades. Hi ha gent a la presó i a l’exili, molts alcaldes i càrrecs estan encausats pels fets de setembre i octubre del 2017. És comprensible que siguin el centre obsessiu del vostre interès i us feu solidari amb la indignació ciutadana consegüent. I com a independentista militant també ho és que persevereu en l’objectiu sublim. Els vostres discursos i intervencions públiques hi incideixen gairebé de manera monogràfica. Potser massa monogràfica, sigui dit amb tot el respecte. A vós devem la biografia d’Eugeni Xammar (Periodisme? Parlem-ne!), la correspondència del qual el comú amic Xavier Pla acaba de posar a exposició pública amb un llibre que jo l’altre dia comentava aquí. Moltes de les cartes del periodista vós ja les coneixíeu. De fet, us van servir per compondre la biografia. Celebreu de Xammar el to i l’estil i, principalment, la llibertat de criteri a l’hora de fustigar els uns i els altres, que sovint eren els “seus”. “Apreteu-me”, heu dit sovint a la gent, segurament perquè us desvetllin de “la taula de pensament i estudi” on estàveu tan ben instal·lat i amb tanta eficàcia. Jo, a Xammar, no li arribo ni a la sola de la sabata. Les meves sabates són fetes a Mallorca i calço un 42, minvant. Les seves eren de St. James Street i, segons Armand Obiols, haurien pogut servir de barques per travessar un riu. Em permeteu, però, que us “apreti” amb to propi? Us hauríeu d’imposar una obra de govern més decidida, constructiva, sòlida i d’interès general. Els vostres discursos haurien d’oferir més varietat. Hi ha tantes coses per parlar sobre el país i la seva gent, la que pateix principalment... Aneu curt d’incursions per Catalunya. Us convenen altres aires. No tindreu pas por que us rebin a pedrades. Tanmateix, amb els descontents també cal comptar-hi. Parleu idiomes. I unes sortides a l’estranger per divulgar el país des del punt de vista econòmic, cultural, humà...? Puigdemont s’ha arrogat la “internacionalització del procés”. A vós us correspon la de Catalunya, que reforça i justifica aquella. A “l’estranger” passen moltes coses. Acabo d’arribar de la Xina. En passen moltíssimes que ens afecten. Presidents admirats per vós tenien opinió de tot i eren un referent per a tothom. Hi ha moltes maneres de fer-se respectar i d’“eixamplar la base”.

“Ho tornarem a fer”, repetiu. De manera més encertada, efectiva i indolora, suposo. La calca queda descartada. De Xammar heu extret el lema “Quan es tracta de Catalunya no prenc precaucions”. Algunes haurem de prendre. Moltes, en el sentit ampli de la paraula, estan a la vostra mà. Compteu amb mi, Manuel Cuyàs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.