Opinió

Tribuna

Violència d’estat

Anou dies d’unes noves eleccions a l’Estat espanyol, que no em representa, seguim vivint i patint l’estupidesa monàrquica amb la sacrosanta Constitució Espanyola, i sota la mirada del sagrat Íbex 35. A Espanya –és a dir, a fora de Catalunya– es viu una “realitat” a imatge i semblança dels mitjans de “comunicació” unionistes, on la imparcialitat brilla només per la seva absència. A nou dies d’unes eleccions contra Catalunya, vivim en un Estat que reprimeix drets fonamentals, i on manifestar-se pot ser un acte d’alt risc per als qui no pensen igual que els constitucionalistes. Per moltes campanyes de l’España Global que diguin i repeteixin com l’all, on es declara que Espanya és una democràcia, cada vegada hi ha més veus crítiques internacionals que diuen tot el contrari.

Quan falten nou dies per votar, el llenguatge de la violència té la signatura de l’Estat: ho veiem –qui ho vulgui veure– amb les imatges reals, no pas manipulades, de tots aquestes dies d’ençà de la publicació de la sentència. El discurs dels autoanomenats “socialistes” és de blanquejar aquesta violència, i de falsejar la realitat: acusen els catalans de violents o de terroristes per tal de continuar reprimint un país que defensa la més pura democràcia, com és votar un referèndum d’autodeterminació.

Vivim en un Estat on ens retallen el dret a una informació plural i lliure. Un Estat que, a través dels seus òrgans judicials, prohibeix a la Corporació difondre termes com ara “presos polítics”, “exili” o “Consell de la República”, però dona carta blanca a la resta de canals perquè puguin dir als quatre vents que els catalans som “terroristes”, “nazis”, “colpistes” o “kale borroka” amb un “viva Franco” de música de fons. La Junta Electoral considera que els termes “exili” i “presos polítics” vulneren el principi de pluralisme polític. Un principi, doncs, ordenat per qui té el poder decisori de dictar-lo a mida. Les generacions que ara tenen entre 15 i 25 anys es manifesten massivament als carrers perquè estan farts que els robin el futur. Cansats d’exministres i ex-alts càrrecs en consells d’administració d’empreses de l’Íbex 35. Cansats de no tenir a la pràctica un dret constitucional tan bàsic i vital com el de l’habitatge i que amenacin amb el 155 perquè dona més vots. Cansats de tenir feines més que precàries. Cansats que els imposin l’“imperio de la ley” amb una Constitució que ni tan sols van votar. Il·lusionats, encara que els fotin hòsties, per una república catalana independent de l’Estat, d’un Estat repressor, no pas d’Espanya i de la seva cultura.

A nou dies d’unes eleccions de pandereta, ens toca decidir el nostre futur, tant els que som independentistes com els que no ho són i volen un país millor, un país sobirà que s’agermana amb la restat de comunitats culturals d’Espanya, però que no pot sotmetre’s, ni un segon més, a la dictadura i violència de l’aparell de l’Estat. Fem-ho. Pels nostres fills o nebots.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.