La campanya més curta i més inútil

La nit de la castanyada va començar la campanya electoral més curta des de la recuperació de la democràcia que tenim. I serà també la més inútil, si encara considerem que és en aquest període que els partits han d’explicar les seves propostes i els seus programes de govern. Oficialment durarà vuit dies perquè els partits espanyols grans es van posar d’acord a modificar la llei electoral per reduir d’una setmana la campanya quan arriba per una repetició electoral, com és el cas. Serà tan curta com llarga ha estat la precampanya, que va començar quan Pedro Sánchez semblava tenir decidit anar a una repetició electoral i negociava, o aparentava negociar, amb Pablo Iglesias un govern amb Unides Podem. Hem estat testimonis d’un llarg període preelectoral durant el qual el govern en funcions –més pendent de la demoscòpia que de governar– ha tingut només dos grans temes a sobre la taula. D’una banda, l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos i el seu trasllat al cementiri de Mingorrubio i, de l’altra, la proclamació de mesures de repressió a l’independentisme català arran de la resposta ciutadana a la sentència del procés.

És inútil una campanya que no serveixi per aclarir si el PSOE, guanyador segons totes les enquestes, buscarà els suports per a un govern d’esquerres o si, al contrari, està disposat a fer un acord d’investidura amb el Partit Popular per a un gran pacte d’Estat amb la dreta, com apunten cada vegada més analistes polítics. En tot cas, amb l’excepció d’Unides Podem i de Més País, ja sabem que els partits d’àmbit estatal –PSOE, PP, Cs, i no cal dir, Vox– centraran el seu discurs a endurir la repressió contra l’independentisme a mesura que s’acosti el 10-N.