El jutge jubilat Ramiro García de Dios (Palma de Mallorca, 1946) va ser entrevistat dissabte passat al programa FAQS i des d’aleshores circulen les seves declaracions tan clares i contundents sobre la condescendència de molts jutges espanyols davant les actuacions del que anomena el “subsistema policial” que, relacionat sobretot amb els cossos antidisturbis, “manté un fil conductor amb la policia de la dictadura”. Entre les seves declaracions són especialment celebrades aquelles que defineixen tres jutges malauradament ben coneguts. De Grande-Marlaska va dir-ne que és un jutge antigarantista, autoritari i de mentalitat policial que, essent mediocre, ha ascendit per la seva connivència amb la policia; a Carlos Lesmes va retratar-lo com un jutge al servei de l’Estat i que reparteix nomenaments per complaure la partitocràcia, de manera que ha contribuït encara més a la degradació del CGPJ; i, finalment, pel que fa a Manuel Marchena va afirmar que és capaç de posar aparent música jurídica a qualsevol lletra, exemplificant-ho amb la “sentència del procés”: “A la lletra de l’A por ellos hi ha posat música jurídica; crec que amb això ho he dit tot.”

En tot cas, García de Dios, membre de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, va dir més coses, com ara que existeix un “sadisme policial”, que, com s’ha vist recentment a Barcelona, va en contra de la integritat moral de persones: “se’ls donen cops de peu per humiliar-les”. També que, lamentablement, la policia és capaç de falsificar proves que poden passar com a vertaderes si un jutge no adopta una sana desconfiança davant dels informes policials. He llegit que llàstima que jutges com ara García de Dios parlin quan estan jubilats. Em sembla injust perquè, més que les paraules, compta la seva actuació com a jutge. No és per res que, quan es va jubilar, van festejar-ho alguns policies de Madrid, on, des del jutjat d’instrucció número 6, va intentar controlar els “excessos” policials i, de manera particular, el tracte a les persones recloses al Centre d’Internament per a Estrangers d’Aluche. M’hauria agradat saber què opina García de Dios, que creu que el sistema judicial és bel·ligerant amb els més desvalguts, del fet que la jutgessa María Lozano hagi arxivat novament a Ceuta el cas Tarajal desestimant l’acusació particular d’ONG contra 16 guàrdies civils que, a la matinada del 3 de febrer del 2014, van disparar pilotes de goma a persones que intentaven arribar nedant a la costa espanyola: 15 van morir ofegades.