El totalitarisme de la postveritat

La postveritat és la veritat a la mida de cadascú, al marge dels fets i de qualsevol discerniment racional. El que en genera prescindeix de com són realment les coses. No hi ha cap altra veritat que la que ell crea amb la seva narrativa. En aquest sentit, la postveritat té molt a veure amb la conversió de la política en màrqueting, per obtenir el vot no importa el contingut del que digui un líder polític: allò decisiu és la “impressió positiva” del seu missatge en els ciutadans.

Un dels majors instruments per a la divulgació de postveritats és internet, que, paradoxalment, ens manté desinformats ja que tendim a seleccionar aquelles idees que confirmen les creences pròpies i a censurar les que podrien fer-nos dubtar. Per altra banda, estem gairebé forçats a distreure’ns davant d’aquest oceà informatiu movent-nos d’una pàgina web a una altra i no parant quiets a la que estem explorant. Per això els periodistes acumulen les afirmacions importants, sense arguments, a les primeres ratlles de l’article perquè saben que només una minoria avança més enllà.

Entremig d’aquest guirigall és molt complicat distingir allò que és realment valuós. La raó opera mitjançant la crítica i el discerniment però per això necessita temps i concentració. La navegació compulsiva és contrària a aquestes actituds. No obstant, allò més greu és que per treure’ns d’aquesta distracció erràtica, els cercadors utilitzen algoritmes per filtrar la informació que ens pot resultar més rellevant per als nostres gustos i interessos. El resultat és que vivim en una bombolla confonent les informacions que rebem amb la realitat.

A tot això hi hem d’afegir que internet és també un flux continu d’informació entre tots els internautes. Aquests fluxos arriben a adquirir notorietat en la mesura que siguin cridaners, enginyosos o grollers. Una frase curta i enginyosa serà més aplaudida i compartida que no pas el millor dels articles o les notícies més rigorosament presentades.

Allò que dona valor als fluxos és la seva viralitat. La premsa convencional recull els trending topics amb absoluta indiferència pel seu valor intrínsec i per la seva veritat. Els fluxos faciliten la circulació de tota mena de mentides, polaritzen els corrents socials d’opinió sense que quedi mai clar qui hi ha al darrere perquè s’hi barreja gent sensata, una legió d’energúmens i molts actors falsos creats amb finalitats espúries.

El poder sempre ha propagat mentides i manipulat les persones. Allò nou de la postveritat és que per imposar-se no li cal fer creure que és veritable ni que és un afer que promocionen les elits, sinó que compta amb la col·laboració activa de tothom. La veritat és completament instrumental: ja no hi ha una veritat, sinó afirmacions diferents que valen cada una per a una part de la societat. Veritat és allò que m’interessa que sigui veritat.

Mentre que els totalitarismes del segle XX utilitzaven la premsa i el cinema per manipular-nos de dalt a baix, ara a internet aquest poder és més difús ja que són multituds les que participen en la creació i difusió de postveritats sense que ningú en concret en sigui responsable. Es tracta d’un nou totalitarisme que acaba essent més eficient que els antics perquè no es fonamenta en la coacció sinó en la contribució alegre i decidida de les seves víctimes.

En els totalitarismes i les democràcies del segle XX les mentides eren una estratègia del poder i el seu descobriment els era perillós. En les democràcies actuals, en canvi, allò que passa ja no és incontestable, sinó opinable.

Són sempre els més dèbils els que més necessiten la veritat. Sense ella és impossible defensar-se de la injustícia i del més gran dels mals: tractar de manera sistemàtica les persones com a mitjans i no pas com a finalitats en si mateixes. Transformar el sistema social actual no és gens fàcil i constitueix el major repte polític i cultural del nostre temps. Si la democràcia no es construeix sobre el dret dels ciutadans a ser informats amb la màxima objectivitat i a conèixer els fets, aquesta democràcia es converteix en una farsa.