Figureta amb carret d’anar a comprar

Garrotxina com és, a Isabel Banal sempre li han agradat les figuretes dels pessebres, de tanta tradició olotina vinculada als Tallers de Sants i a una artesania perseverant. D’aquestes figuretes va observar fa temps que moltes duen una càrrega: animals, llenya, menjar, gerres d’aigua, roba. Ofrenes per al nen Jesús, però coses lligades a feines de pagesos, forners, pastors, llenyataires, bugaderes. Inspirant-se en aquesta imatgeria, fa setze anys va fer una exposició a la galeria Espais de Girona que, amb el títol Rumiar, escampava pel terra unes altres figuretes “carregades” amb motxilles, maletes, paquets, bosses i carrets d’anar a comprar. El model de diferents figuretes s’hi multiplicava. El món rural dels pessebres s’hi transformava en urbà. Si les figuretes tradicionals es dirigeixen, juntes encara que desordenades, a un mateix lloc, les de Banal representaven la diàspora contemporània, com si cadascuna anés pel seu compte no sé sap cap on. En aquestes figuretes blanques d’escaiola ens hi podíem reconèixer com en un petit mirall.

Banal ha continuat treballant inspirada per les figuretes del pessebre i ara n’exposa a l’entrada de Can Trinxeria, a Olot, una nova reinterpretació on s’hi singularitza la imatge d’una dona (a la vegada de diverses dones) amb un carret d’anar a comprar. Aquesta figureta, de fet, formava part de l’antiga exposició, però ara pren una altra significació: és un homenatge a les dones com a nodridores, sempre amb un carretó que es buida per tornar-se a omplir una vegada darrere l’altra. Deu ser per això que ho ha titulat A la manera de les Danaides, en referència al mite grec relatiu a les cinquanta filles de Dànau que, obligades pel pare a matar els seus pretendents com a fills del seu temut germà, van ser condemnades a l’Avern a omplir una cistella d’aigua sense fons. No per la història, sinó pel gest que les emparenta amb Sísif. El cas és que hi ha cinquanta figuretes blanques. Un universal que se singularitza amb altres figuretes amb la mateixa forma, però que presenten cadascuna un carret d’anar a comprar pintat a imatge i semblança d’un de real que, junt amb les seves portadores, l’artista va fotografiar en les seves visites al Mercat d’Olot. És així que cada figureta té el nom corresponent a una de les dones que, amb el seu carret, van servir de model a Banal, que, pintant-les, ha pensat en el seu pare, que va pintar sants durant anys al taller de Can Castellanes. I segur que ha recordat la Dolors, la seva mare. Hi ha molts “pessebres” per fer.