Opinió

De set en set

No és això

Indignació dos dies després de Reis d’un veí republicà. Preferia el sí final a Pedro Sánchez, com a mal menor, però fet un drap. Coragre. Un xicot molt jove que l’acompanyava insistia: “Pues a mí me han dicho que encima cobran.” El veí gran, que va passar anys de presó –en temps de Franco–, em preguntava si diputades i diputats coneixen a fons la Constitució. I és que quan jo li havia regalat una Constitució republicana, em venia a veure per subratllar les diferències amb la del desembre de 1978. Li he dit que els/les electes prometen o juren el compliment de la Carta Magna... però que comparteixo els seus dubtes sobre si se l’havien estudiat a fons. Quan exercia com a diputat al Parlament català, sovint demanava al president de torn de la cambra que renyés el càrrec que em responia en nom del govern, perquè demostrava desconeixement dels textos legals bàsics.

En el debat d’aquests dies, m’ha fet sortir de polleguera la mala llet dels oradors que disparaven amb bala contra el candidat a presidir el nou govern. I més quan aquests exabruptes es giraven, de retop, contra els acusats (sic!) d’anticonstitucionalistes, de proetarres, de sediciosos, d’insolidaritat amb pobles de la Pell de Brau, etcètera.

No em fa feliç el vot –sí o abstenció– que fa president Pedro Sánchez. Però m’hauria sumat a l’abstenció d’ERC, en la línia d’un Jordi Pujol quan va defensar el sí de CiU al pressupost aznarià del PP. Jo era amb ell als estudis de Catalunya Ràdio. Em va demanar que em quedés a l’emissora. Al final de tot plegat, li vaig dir que no estava d’acord amb el seu sí, però que entenia el seu coratge.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.