Pin pirin pin, pin pin: quan els carques fan tanta fressa, alguna cosa amaguen. Hi veuen parafília, pedofília, zoofília i corrupció de menors i llancen una nova creuada per protegir la infància de “jocs eròtics” i altres “desviacions” impartides a les aules. Una mirada ben sinistra damunt l’educació afectiva i sexual, que és el coneixement i estima del propi cos i del cos dels altres, assignatura amb què empasseguen des de temps immemorials. Pin pirin pin, pin pin: sempre t’emmascara una paella bruta. Parlen d’adoctrinament marxista leninista sobre els “seus” fills engrapats per l’Estat, quan, en realitat, censuren valors com ara la igualtat, el respecte a la diversitat, la no discriminació, la responsabilitat, la convivència i l’esperit crític que permet prendre les pròpies decisions. Qui promou acòlits? Pin pirin pin, pin pin: no hi ha res més cansat que haver de defensar el que és obvi, deia, el 1981, el ministre Francisco Fernández Ordóñez, amb la cúria i els ultres aixecats contra l’aprovació de la llei de divorci. I, el 2006, van combatre educació per la ciutadania, aquella aliança amb el mal! Pin pirin pin, pin pin: fan apologia de la llibertat i treuen a passejar les cadenes de la desigualtat. En el fons, preparen el terreny per implantar el xec escolar pagat amb diners públics per nodrir els centres privats d’alumnes benestants amb estudis a la carta. És el que els carques oculten amb tanta fressa: un atac a la nostra escola, un negoci contra els drets humans.