El senyor Raid porta ulleres, té el cabell blanquinós, l’expressió cobejosa i unes mans rabassudes amb les quals es frega el coll. Està inquiet però parla amb tota claredat, és un home de Déu que fa tractes ignorant que una càmera l’està gravant. “Què hi ha del pagament per la núvia?”, pregunta el reporter infiltrat. “Farem un compromís verbal vàlid per unes hores –li respon–. Vols que te la porti a la tarda, es quedi a dormir i se’n vagi al matí?” “I això quant costaria?” “Per 400 dòlars, tindràs una jove de 14 o 15 anys.” És un proxeneta que explota menors aprofitant l’estatus religiós i sota la tapadora de la mut’ah (nikah mut’ah: matrimoni de plaer), pràctica que permet a l’home vidu o solter mantenir relacions amb una esposa temporal a canvi d’una prestació econòmica, és a dir que legitima la prostitució. Coneixem el senyor Raid –i d’altres d’idèntica estofa– pel reportatge de la periodista iemenita/britànica Nawal al-Maghafi Iraq, el tèrbol comerç del sexe, emès aquesta setmana a Documentos TV (es pot veure a la carta). El plaer del senyor Raid rau en els diners que remena amb les seves immundes mans després d’enganyar dones vulnerables i soles i destruir la vida de nenes “encara per estrenar i molt cares.” La sort de les víctimes no importa a ningú, s’usen i es llencen, cap problema, si els homes de Déu diuen que està permès! Però elles també parlen en el documental abans que tot s’acabi –que les matin o se suïcidin. El món hauria de mirar, escoltar i actuar.